Un dessert pour Constance (1981) i Scala Milan AC (2003) posen de manifest l’enginy de la directora a l’hora d’abordar temàtiques complexes, com la situació dels treballadors d’origen africà a França o la realitat dels joves als barris perifèrics de París, utilitzant llenguatges senzills i juganers com la comèdia costumista o el vídeo musical.