Els moviments de renovació pedagògica a Catalunya van suposar la desarticulació del franquisme als centres educatius,
però també el desplegament de nous models de formació per a una educació emancipadora. El cinema i la cultura
audiovisual esdevingueren material sensible per qüestionar les assignatures monolítiques i proposar metodologies
articulades des dels interessos de l’alumnat i des de la interdisciplinarietat del coneixement.