Arxivar, acollir, espigolar, conservar.

Re-cordar, tornar a vincular el que la historiografia oficial ha aïllat.

Rescatar dels no-llocs de les històries del cinema.

Remuntar les posicions assignades i concitar trobades imprevistes.

Posar en relació els públics amb allò que havia estat desterrat a l’el·lipsi.

Relacionar les obres, les cineastes i els temps.

Restaurar les memòries i les genealogies.

Desmarcar, negar els estigmes de les obres i alliberar-les.

Restaurar, endreçar, netejar, polir i rehabitar l’espai dels films de les cineastes.

Revoltar, tornar a restituir la paraula i la imatge, la imatge i la paraula a una taula parada per a un gran convit.

Des del 1896 les dones han estat aportant al cinema un doll de creacions admirables sorgides de la seva particular experiència en el món. La descoberta d’aquest arxipèlag sorprenent, inspirador i significant de la cultura femenina ha estat la raó de ser del treball de la Mostra Internacional de Films de Dones al llarg dels vint-i-cinc anys del seu trajecte.

Amb el projecte Arxipèlag hem volgut construir un homenatge col·lectiu a les creadores cinematogràfiques que han configurat aquest univers, homenatge que significa també l’acceptació d’una herència i la constatació d’un relleu i d’una continuïtat.

Gràcies a totes les que hi heu participat.

Marta Selva i Anna Solà, 2017
Cofundadores de la Mostra Internacional de Films de Dones